De Lleida a Mauthausen

Avui us volem donar a conèixer una exposició que s’anomena “De Lleida a Mauthausen”. També us explicarem el testimoni de Carmen Valdivia, exalumna del nostre centre, que va formar part d’aquest projecte.

64 views

L’exposició “De Lleida a Mauthausen” és un projecte finançat per l’Ajuntament de Lleida en col·laboració amb Amical Mauthausen, associació fundada el 1962 en la clandestinitat per antics deportats amb els objectius de defensar els drets morals i materials dels aproximadament 10.000 deportats als camps de concentració del Tercer Reich i de les seves famílies, estrènyer els llaços de solidaritat entre ells i preservar la seva memòria.

A més a més hi col·labora un grup de treball de professors  de Secundària  de la ciutat de Lleida que representa a cinc instituts lleidatans: l’Institut Guindàvols, l’Institut Caparrella, l’institut Torre Vicens, l’Institut Josep Lladonosa i l’Institut d’Almenar.

A Lleida van participar en aquesta experiència un grup de tretze alumnes juntament amb dos professors. Com que l’Institut Josep Lladonosa hi va col·laborar, tres alumnes del centre van poder formar part del projecte.

Xarrada del viatge per commemoar el 74è anniversari de l'alliberament de Mathausen

Xerrada de Mari Carmen Valdivia

Del tres  al sis de maig del  2019 la M.Carmen Valdivia, juntament amb dos exalumnes més del centre i alumnat d’arreu Catalunya i del món, va realitzar un viatge a Mauthausen per commemorar el setanta-quatrè aniversari de l’alliberament del camp de concentració Mauthausen, a Àustria .

De què et va conscienciar l’experiència?

Doncs a mi aquesta experiencia, sempre ho dic,  em va canviar el punt de vista i la manera de veure la història, perquè   moltes vegades, quan t’expliquen la historia, potser no ets tan conscient perquè et penses que és una cosa com molt llunyana, però quan estàs allà, ets totalment conscient de què realment això va passar i que no pot caure en l’oblit. Ara mateix sembla que s’estigui ocultant tot o que no s’estigui donant massa importància a la memòria històrica i jo crec que cal fer-ho. Va ser com una mena de indignació, però alhora germanor, perquè tothom estava allà per un mateix motiu. 

Quin és el camp que més et va impactar i perquè?

El camp que més em va impactar va ser el de Gusen, perquè va ser el moment en què vam veure el crematori i al voltant del crematori hi havia totes les plaques de les famílies que feien la commemoració. Llavors vaig anar llegint totes les plaques i em vaig posar a la pell de les famílies.  Vaig pensar: “Aquí han mort gent cremada viva” i em va tocar l’ànima.

Tu recomanaries participar en un projecte similar?

Jo sí que ho recomanariaperquè, si t’agrada la història, es tracta d’esdeveniments  que han passat realment i veure-ho i comprovar-ho in situ  ajuda a que no es puguin tornar a repetir els mateixos errors. Sembla  un tòpic, però a la vegada has de ser-ne conscient ja que es la nostra història i és necessari conèixer-la. Aquest tema tampoc es tan llunyà com ens pensem, per tant és recomanable perquè no es fins que no etss allà que ets conscient . La nostra participació va ser fas un acte perquè aquells fets no caiguessin en l’oblit.

Escrit per : Blanca Armengol, Silvia Freixenet, Maria Solà i Marc Farràs.

Redactors juniors

close

El més recent