Photo by lucia on Unsplash

8M: continuem fent història

//
90 views

Cada any el 8 de març es celebra el dia Internacional de la Dona, però… sabem realment què celebrem? Els orígens del 8M es remunten a Rússia durant el període de la Primera Guerra Mundial. Les dones van sortir al carrer per exigir aliments i per a que els combatents retornessin a casa. Això va passar, segons el nostre calendari,  el 8 de març de 1917. Si més no, ja feia anys que les dones reivindicaven els seus drets dins la societat, com per exemple, el sufragi. 

Pel que fa al significat del feminisme, ens hem adonat que a moltes persones els trontolla el sentit de la paraula, així que ara ho explicarem amb una mica de detall. El feminisme és un moviment social i polític que es va iniciar formalment a finals de segle XVIII. Aques suposa la presa de consciència per part de les dones com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, de la dominació i explotació de la qual han estat (i encara són) objecte per part del col·lectiu social en el marc del patriarcat. La seva principal finalitat és aconseguir la igualtat jurídica, econòmica i política de la dona envers l’home. 

Per altra banda, tenim el masclisme, el concepte que defineix conductes de domini, control i abús de poder que tenen els homes sobre les dones. El masclisme és una actitud que per raons històriques, culturals i religioses, mantenen diverses societats. Atribueix als homes una superioritat sobre les dones en tots els camps. La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora de la nostra societat, que no només destrueix idees, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.

En el 8M lluitem per a aconseguir drets iguals en relació als del sexe masculí, com el dret al treball, el dret a una corresponsabilitat efectiva i paritària, els drets sexuals i reproductius, el dret a la igualtat en la presa de decisions, el dret a la salut i el dret a una societat lliure de violències masclistes. Les principals reivindicacions del 8M són acabar amb el masclisme i la desigualtat i aconseguir drets equivalents entre tots els gèneres.

Les causes de la desigualtat de gènere són principalment les conductes dels homes que no volen desfer-se de la societat patriarcal que els beneficia. Aquest any a més, i com a resultat de la crisis de la Covid-19, cal lluitar perquè els avenços aconseguits en anys anteriors no retrocedeixin. 

Una de les reivindicacions esmentades anteriorment és l’eliminació de la bretxa salarial de gènere. Els estudis demostren que això portaria a una reducció de entre un 1,5 i un 2% del risc de pobresa a Catalunya. Seguidament, els col·lectius secundaris que en sortirien més beneficiats de l’eliminació de la bretxa salarial són els infants i adolescents que conviuen amb una dona que forma part de la població activa, en especial les famílies monoparentals. Per tant, aquesta seria una manera de combatre la pobresa, principalment la infantil. Però, per què els governs no la duen a terme? Les dones tenim el dret de cotitzar el mateix que els homes per fer la mateixa feina. 

Un altre col·lectiu que més sofreix l’exclusivitat social són les dones migrants. Moltes d’elles no tenen suficients recursos econòmics, per tant, es troben en situacions precàries. Una altra forma de violència masclista a la que estan exposades és l’esclavitud sexual, on són venudes, violades i maltractades físicament i psicològicament.

Realment, les dades són impactants. Com és possible que en ple segle XXI segueixi havent una diferència tan important? Els gràfics següents mostren alguns exemples de la desigualtat de gènere pel que fa a l’àmbit domèstic i com repercuteix a la jornada laboral.

Gràfic del desenvolupament de les feines de la llar per gèneres (extret de l’Institut Català de les Dones)
Gràfic dels motius per agafar jornades a temps parcial per gèneres (extret de l’Institut Català de les Dones)

A conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, s’han visibilitzat encara més les greus discriminacions que la nostra societat continua exercint sobre nosaltres, les dones. Durant el principi del confinament, més del 60% de les dones eren qui duia a terme -de manera principal i exclusiva- les tasques domèstiques (està comprovat que les dones encara continuem dedicant entre dues  i tres vegades més temps en aquesta feina que els homes). La presència del gènere femení en les ocupacions de primera línia que es van mantenir durant els mesos març-abril del 2020 era, a pràcticament tots serveis, superior al 70%. Els estereotips encara són, avui en dia, ben arrelats en l’imaginari dels homes: tant les tasques de casa, la cura de persones dependents i les obligacions escolars de les filles i fills han caigut sobre les dones. A causa de la dedicació de primera línia, vam exposar-nos més a nivell de salut. 

Per moltes parelles i/o famílies la convivència a les llars domèstiques durant el confinament més estricte es va agreujar de manera abismal a causa de la violència masclista, tant que, durant el període març-juliol del 2020, gairebé es va doblar la xifra de les trucades al número d’emergència (gratuït i confidencial) que atén durant 24h a dones que pateixen agressions masclistes. 

Ja fa massa temps que lluitem per uns drets igualitaris i és absurd que encara no ho haguem aconseguit. Per aquest motiu és important la reivindicació constant dels nostres drets amb el suport de tothom, i el 8M és l’oportunitat per a afegir-se al moviment. 

Authors

, , ,
close

El més recent