APS MÉS QUE MAI!

25 views

VIII JORNADES ApS

Durant els dies 3 i 4 de març s’han celebrat les vuitenes Jornades ApS organitzades per l’ICE de la Universitat de Barcelona. Després d’una breu benvinguda de la Rosa Buxarrais, nova directora d’aquesta entitat, la Laura Campo, formadora i membre del centre promotor d’ApS Jaume Bofill, ha començat introduint algunes qüestions prèvies com ara que ja fa setze anys que s’organitzen aquestes trobades cada dos anys i el lema d’enguany “Educar per la transformació social”.

A continuació va començar la taula de diàleg que havia estat prèviament enregistrada i que es pot trobar al canal de youtube del Centre Formador. Sota el lema “ApS més que mai” la Laura Campo va explicar que les tres intervencions de la taula responien a tres mirades complementàries vers l’Aprenentatge Servei:  la territorial, la institucional i la personal.

Sense més dilacions va donar pas al primer participant a la taula, el Miquel Àngel Essomba, professor de la UAB, qui va parlar de l’impacte de l’ApS en relació als països i als marcs territorials i com aquesta modalitat d’aprenentatge pot contribuir a què barris i pobles esdevinguin realment comunitats i deixin de “coexistir” per passar a “conviure” (Lefevre). Segons opina ell,  l’ApS és una metodologia òptima per afavorir aquesta transformació ja que suposa una cadena que elimina fronteres entre les persones.

Les fites més significatives de l’Aprenentatge Servei han de ser tres. D’una banda assolir l’adquisició d’una nova consciència en què l’alteritat passi a formar part de nosaltres. En segon lloc, la generació d’expectatives que pot desencadenar aquesta nova consciència de l’alteritat-nosaltres. I finalment la institucionalització dels projectes ApS mitjançant la simbolització (acords i espais comuns), la comunicació (demostració del que s’ha aconseguit gràcies a la metodologia ApS) i la projecció tot anant més enllà (cal vetllar perquè els projectes generin altres projectes més rellevant, amplis i impactants).

El segon ponent va ser Miquel Martínez, professor de la UB, qui va voler exemplificar com l’ApS transforma les institucions educatives i socials ja que és una eina efectiva per enfortir l’escola, els instituts i les universitats, especialment en aquests moments en què els centres educatius necessiten ser molt forts.

Aquesta transformació però requereix el compromís i implicació de tota la comunitat educativa que ha d’estar disposada a “repensar” l’escola a partir de l’ApS. Si és així, l’ApS esdevindrà una metodologia que ajudarà a millorar substancialment l’aprenentatge a tots els nivells educatius perquè contribueix a aprofundir en els “problemes” proporcionant més eines qualitatives com la capacitat crítica i reflexiva. A més a més ajuda a potenciar el creixement personal en un sentit general.

Tenint en compte el fet que les institucions i els usuaris i usuàries es preocupen de la formació a les escoles i altres centres educatius, cal remarcar que l’ApS fa que es millori qualitativament. Tanmateix, es preguntava el Miquel Àngel, fins a quin punt el professorat incorpora la metodologia de l’Aprenentatge Servei i quins canvis cal fer i quines novetats cal incorporar per a dur a terme uns projectes significatius i valuosos. Sobretot, es preguntava també com cal fer que els i les joves canviïn en el moment que aprenen. Ell proposava un seguit de reflexions a mena de resposta: als projectes ApS el Servei no ha de ser el producte final, sinó com han format aquests projectes als participants. Igualment va subratllar que mai es pot parlar d’ApS, si aquest no implica reflexió i reelaboració cognitiva, les quals veritablement són l’aprenentatge profund. A tot això cal afegir que la participació de l’alumnat en els projectes ApS ha de passar per l’experimentació i implicació en tot el procés: l’abans i el després dels projectes ApS són imprescindibles.

L’última ponent, la Begonya Román, professora de la UB, va començar la seva exposició remarcant que per tothom són ja sabuts els beneficis de la metodologia ApS, tot i que ella va voler destacar-ne quatre aspectes fonamentals.

Primerament va subratllar la transformació que exerceix l’ApS en la persona, que es produeix en un context i cultura concrets i que no requereix a priori cap tècnica o ensinistrament específics, sinó que en realitat pot ajudar a la inserció en un context o cultura tot fent-nos aterrar i arrelar-nos a l’entorn.

El segon aspecteel va relacionar amb els aprenentatges que guien fins a les habilitats socials, de les que estan mancades moltes persones i també molts i moltes estudiants. Per timidesa i poca desimboltura alguns fracassen en les seves tasques professionals o escolars i aquí és on l’ApS intervé tot ajudant a enfortir i practicar aquestes destreses.

La Begonya  va continuar tot dient que l’ApS posa en contacte al jovent amb una entitat o amb una empresa que sovint té reconeixement i una reputació de manera que l’estudiant ha de prendre necessàriament consciència que la seva col·laboració pot contribuir-hi, i alhora aportar prestigi, a la universitat o escola en representació de la qual està duent a terme el projecte. Aquest fet també l’ajuda en aquest procés d’arrelament i connexió amb la realitat de què es parlava abans.

Per concloure, la ponent plantejava la importància de saber “a servei de qui” es posa el servei en els projectes d’Aprenentatge i Servei i que cal tenir molt clar a quina entitat es representa, per què, etc. Si només s’instrumentalitza l’ApS, en realitat el que s’aconsegueix és una perversió, ja que només s’utilitza com “ascensor social” i el que cal és un ApS que esdevingui un “social regarding” i no pas un “self regarding”.  L’ApS ajuda a millorar i créixer als seus participants com a persones i així contribuir a millorar l’entorn. A més l’ApS ajuda a reconèixer els límits personals, el que cal millorar i quines són les fortaleses de cadascú. En general es pot afirmar que l’ApS fins i tot aporta una orientació professional als joves i a les joves que participen de la seva metodologia.

L’últim tram de la ponència va tractar sobre els reptes de futur que, segons els ponents, planteja l’ApS.

La Begonya va insistir en què ens pot ajudar a tenir més cura de nosaltres en la mesura que tenim cura de l’altri, doncs està totalment interrelacionat. Per ella és fonamental que els projectes parteixin de l’alumnat i de les seves motivacions vers la seva comunitat més propera, és a dir, “ApS km 0”. En aquest sentit de cada assignatura que cursa l’alumnat hauria de sortir la proposta de com a mínim un projecte ApS.

Tot seguit el Miquel Martínez, qui va recolzar amb entusiasme l’ “ApS km 0” i va insistir que l’ApS ha de fer l’esforç de separar el seu camp d’acció del que han de cobrir les institucions o les empreses. L’ApS no ha de descarregar de responsabilitats al món laboral. Apuntava també el ponent un aspecte molt interessant respecte a que els projectes ApS siguin més col·laboratius així com més interculturals, que promoguin el treball entre centres educatius i les persones i les seves cultures. Es fa també molt necessari el reconeixement del professorat que guia aquests tipus de projectes, sobretot concedint-los més temps per poder dedicar a la seva organització.

El Miquel Àngel Essomba va senyalar que els reptes més importants que tenim per davant en relació a l’Aprenentatge Servei tenen a veure, d’una banda amb la relació de l’ApS amb la proposta telemàtica pandèmica i postpandèmica; d’altra banda amb com l’ApS pot revertir la regressió que vivim en relació a temes globals fonamentals com la immigració, la lluita feminista i el canvi climàtic; i finalment, amb la reivindicació de l’essència dels projectes ApS que ha d’anar en direcció a recuperar la dignitat i drets dels éssers humans i no pas a fer simples “obres de caritat”, com plantegen alguns centres educatius elitistes.

Elena Álvarez, Coordinadora ApS i CAS

Institut Josep Lladonosa

Redactors juniors

close

El més recent