Què està passant entre Israel i Palestina?

74 views

El conflicte entre Israel i Palestina torna a revifar deixant nombroses víctimes

Israel i Palestina han sigut un focus d’atenció les darreres setmanes degut a l’agreujament del conflicte entre aquests dos estats que ja fa anys que estan en guerra. S’han succeït diversos bombardeigs que han deixat una xifra considerable de morts en pocs dies. 

Originalment, els israelians habitaven al nord-est de la península aràbica. Des de l’època del romans van sofrir invasions i al llarg dels segles van ser expulsats del seu territori. D’altra banda, el poble palestí també porta segles en la regió. Per tant, els dos pobles reclamen el seu dret històric a viure al territori. 

En el segle XIX, l’Imperi Otomà controlava el territori. Va sorgir el moviment anomenat “sionisme”, que és el moviment polític que defensa que els jueus eren un grup nacional i, per tant, tenien dret a un estat i a un territori propi. 

Entre 1882 i 1903 va haver-hi la primera migració massiva de jueus (35.000 persones) cap al territori de Palestina, coneguda com a “Aliyah”. La segona es va produir entre 1904 i 1914 degut a l’augment de l’antisemitisme a Europa i Rússia. 

Durant la Segona Guerra Mundial l’emigració de jueus a territori palestí va incrementar, a més, estava controlat pels anglesos. Després del conflicte, el 1946 Anglaterra abandonà la zona i passà ha estar controlar per l’ONU, qui va distribuir el territori. El 14 de maig de 1948 es va proclamar l’estat d’Israel i el domini àrab li declarà la guerra. Si més no, Israel sortí victoriós del conflicte i amplià el seu terreny. Israel desallotjà als àrabs que es trobaven en l’estat i Palestina expulsà els jueus. 

Al 1967 es produí una guerra entre Israel, Egipte, Iraq, Jordània i Síria. L’enfrontament  bèl·lic el tornà a guanyar el primer i amplià el seu estat. Durant el període comprès entre els anys 80 i 2000 Israel va continuar envaint terreny palestí, fet il·legal. 

En els darrers dies ha tornat a revifar el conflicte. Un dels detonants ha estat el desallotjament de quatre famílies palestines del seu habitatge per una sentència de la Cort Suprema d’Israel. Les cases pertanyen a aquestes famílies des de fa moltes generacions i ara seran ocupades per israelians en motiu de la judeització començada després de la Segona Guerra Mundial. Les tensions també van augmentar per causa de la celebració del Ramadà. Degut a la pandèmia, es va tancar la Porta de Damasc impedint que poguessin celebrar la festivitat. Això va comportar manifestacions i revoltes per part dels palestins. Així mateix, durant el Dia de Jerusalem van tenir lloc moltes confrontacions entre policies i palestins. Cada any els israelians travessen el barri musulmà amb la bandera de l’estat, cosa que els palestins veuen com una provocació. Aquest any no se’ls hi ha permés, fet que va causat una gran indignació entre els jueus que van carregar contra les forces policials.

Mapa d’Israel i Palestina amb diversos bombardejos.

Aquest agreujament tingué l’inici el dia 3 de maig d’aquest any en què va tenir lloc una manifestació a Jerusalem Est pel desallotjament de les famílies palestines esmentat anteriorment. Això va provocar que les organitzacions terroristes com Hamas (organització yihadista, nacionalista i islamista) llancessin míssils a Israel. Les FDI (Forces de Defensa d’Israel) informaren que 1500 projectils foren llançats, encara que molts foren neutralitzats. Israel respongué bombardejant Gaza i Palestina, tot efectuant operacions que acabaren amb la vida de caps de Hamas a Gaza i Jan Yunis i aconseguiren executar al primer ministre israelià. Després de la destrucció d’un edifici de dotze pisos a Gaza, Hamas bombardejà Tel Aviv, la capital d’Israel. Durant els dies següents s’originaren disturbis en ciutats on conviuen jueus i musulmans. Rússia convocà un reunió amb la Unió Europea, Estats Units i les Nacions Unides el dia 12 de maig, un dia abans que Israel desplegués tancs a la frontera de Gaza. S’envià a Hady Amr (cap de l’Oficina d’Afers del Pròxim Orient dels Estats Units sota el mandat de Biden) a Jerusalem per a que mediés entre els dos estats i poc després Palestina va bombardejar la seu de la AP (Associated Press), una agència de notícies dels Estats Units, i de la AL Jazeera, un canal de televisió per satèl·lit en àrab. El dia 20 de maig es declarà l’alto el foc i acabà amb uns conflictes que han provocat més de 230 morts de palestins i 12 israelians. 

Authors

, ,
close

El més recent