Josep Gelonch: “El que sí que sempre he tingut al meu costat ha estat la lectura”

29 views

El Josep Gelonch Solé és un historiador i un dels docents del nostre centre, exerceix com a professor d’Història però a part de la seva dedicada  tasca  com a docent té un às sota la màniga que avui en aquesta entrevista tindrem l’honor de descobrir.

Aquesta es tracta  sobre la creació de la seva editorial, l’Editorial Fonoll.

A continuació us deixem l’entrevista:

-Com va sorgir la idea de crear la vostra pròpia editorial?

El segell editorial va ser creat el 1997, des de la revista Fonoll, de Juneda. Aleshores, amb en Jordi Quer, érem joves recent arribats a l’equip, en una segona línia; el timó el portaven els sèniors de l’equip. Amb el temps vam agafar el relleu i, entre altres, ens vam entusiasmar amb la publicació de llibres: no només la idea d’imaginar-los, sinó també amb tot el procés creatiu de producció d’un llibre. 

Eren anys universitaris i de gran curiositat lectora, i el nostre interès anava cada cop més enllà dels llibres locals (i algun comarcal, o de poesia) que publicàvem. Així va ser que l’octubre de 2006, amb en Jordi Quer i en Jaume Graus vam crear Editorial Fonoll SL. D’acord amb l’associació cultural, vam trobar que aquesta era la millor fórmula per fer créixer el segell editorial més enllà dels límits d’una associació cultural d’àmbit local.

I d’aleshores fins avui, que continuem al capdavant del projecte en Jaume Graus i jo com a socis editors, el projecte ha anat creixent a poc a poc, i no sense dificultats en més d’un moment, amb l’aportació de totes aquelles persones que han format part de l’equip, des de dins i des de fora.

-Era un propòsit que sempre havies tingut en ment? 

No, no diria que sempre l’havia tingut en ment. El que sí que sempre he tingut al meu costat ha estat la lectura, els llibres, l’instint tastaolletes i col·leccionista, la descoberta de mons i experiències que et proporciona la lectura. I va ser aquesta curiositat i el contacte amb el món de l’edició des de l’activisme cultural que va oferir-nos la possibilitat de crear la nostra pròpia editorial. Quelcom que es va gestar i va madurar sense donar-hi massa tombs, més des de la intuïció i el cor que des d’una lògica empresarial. 

-Quins són els requisits per publicar un llibre en la vostra editorial?

Bàsicament que encaixi en el tarannà de les col·leccions del nostre catàleg; que estigui ben escrit i tingui vocació literària. I, sobretot, que ens sedueixi el llibre, la temàtica, el projecte, etc., a les persones que formem l’equip editorial. El fet de ser una petita editorial independent fa que puguem triar sense servituds, que prenguem les decisions en funció dels nostres gustos i interessos.

Rebem textos originals d’escriptors o traductors que busquen editorial per publicar la seua obra. De vegades són escriptors que coneixem personalment; altres, són escriptors que no coneixem i que ens contacten per telèfon o correu electrònic. En altres casos, som nosaltres que pensem projectes de llibres sobre temàtiques que creiem interessants i busquem a qui podem encarregar el projecte. En altres casos, encara, quan reeditem o traduïm autors i obres d’interès ja existents som nosaltres qui les cerquem i triem, qui contactem els autors o qui busquem els traductors, els especialistes, etc.

-Ens podries avançar alguna exclusiva de l’editorial, projectes futurs… 

Si tot va bé,  properament publicarem una obra de Manuel de Pedrolo, Visita a la senyora Soler, novel·la que havia quedat inèdita als arxius de la censura franquista, prohibida per ser considerada immoral. És una obra escrita el 1959, que el 1972 no va ser autoritzada la seua publicació. Pedrolo ha estat l’autor més prolífic de la literatura catalana del segle XX, però també l’autor més censurat. Com us podeu imaginar, serà una gran satisfacció incorporar una obra inèdita de Pedrolo al nostre catàleg. 

Catàleg - Editorial Fonoll

A més també no hem volgut treure mèrit a la seva tasca com a docent i hem volgut endinsar-nos en aquesta:

-Què vas estudiar? On? Per què? Quina va ser la teva motivació?

Vaig estudiar la llicenciatura d’Història a la Universitat de Lleida (1996-2000). De sempre m’havien agradat les històries que ens explicaven els padrins, o els pares, històries d’abans, de la família, del poble, allò més proper. Més endavant, quan vaig començar a preguntar-me per la realitat del món present, mestres i professors solien anar cap a la història per trobar explicacions. I m’embadalia allò que m’explicaven.

Quan vaig acabar la llicenciatura d’Història em vaig decantar per la recerca històrica, que vaig dur a terme gràcies a una beca al departament d’Història de la UdL. Vaig presentar la tesi doctoral el 2010, quan ja feia alguns anys que em dedicava a la docència a secundària i, en menor mesura, a l’edició. Després, encara, vaig continuar fent recerca amb una beca postdoctoral a Londres (2011-2013). En els darrers anys, però, he pogut dedicar molt poc temps a la recerca.

-Quina feina t’imaginaves dur a terme abans de dedicar-te a la docència? 

La investigació i la docència, això de descobrir, crear i compartir coneixements, diria que han format part de les meves inquietuds i prioritats almenys des dels anys universitaris. 

-T’agrada la teva professió? 

Sí, i tant, continua agradant-me i motivant-me. Cada dia, cada grup d’alumnes, cada curs, són nous reptes, noves experiències compartides, nous aprenentatges. Els professors també aprenem molt de vosaltres, més del que us podeu pensar. És una professió molt agraïda i penso que d’una gran responsabilitat social i col·lectiva.

-Com compagines tota la feina per poder fer-ho tot? 

Està clar que no sempre resulta fàcil encaixar i compaginar totes les facetes: la docència a l’institut, amb les tasques a l’editorial i amb la dedicació, compromisos i oci familiars. Hi ha dies que es queden curts d’hores, en què els equilibris són propis de trapezista. Malauradament, avui la vida que portem és una contrarellotge constant; i ens hem de procurar més tranquil·litat, més temps lliure, de qualitat i de desconnexió. 

-Tu imparteixes l’assignatura d’història, que és el que t’agrada més d’ensenyar aquesta assignatura?

Encara que pugui semblar pretensiós, m’agrada ajudar-vos a descobrir camins que condueixin al que podríem dir “pensar històricament” i contribuir així al vostre creixement intel·lectual. Cada àmbit del coneixement, amb les seues pròpies metodologies, ajuda i ensenya a pensar. Que aquest pensar sigui també històric, és a dir, que quan us qüestioneu els fets i les realitats del present ho pugueu fer des d’una perspectiva històrica. Heus aquí la qüestió.

-També ho fas al batxillerat Internacional, alguna cosa en especial que t’agradi del mètode impartit en l’IB?

Més enllà del notable aprofundiment en els continguts, o de tenir unes classes obertes al debat i a les vostres aportacions, penso que és molt interessant l’aplicació de la metodologia pròpia de la recerca històrica als treballs que heu de fer, siguin els treballs d’avaluació interna, siguin les monografies. És una metodologia que us apropa a la manera de treballar dels historiadors, amb fonts històriques molt diverses i una bibliografia específica, i que us serà de gran utilitat quan comenceu els estudis universitaris, en qualsevol de les branques d’humanitats i ciències socials.

MORT SÚBITA:

A continuació, unes preguntes que poden ser mortíferes. Repte: respondre-les en un minut. 

Estàs preparat? Suposo que no, però… som-hi!

-Color preferit? M’agradaria triar-ne un per cada estació de l’any, però quedem-nos amb el verd dels nostres camps en la primavera. 

-Lectura que recomanaries? Del nostre catàleg, per a joves com vosaltres (i també per als adults): Joventut sense Déu, d’Ödön von Horváth. També el recent Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit, d’Ivet Eroles. 

– Què portaries a una illa deserta? Aigua potable i menjar per sobreviure, uns quants llibres i música, per alimentar cos i ànima. Potser necessitaria una placa d’energia solar, oi?

– Amb qui aniries a l’illa deserta? Amb les persones més properes, família i amics. Són les que trobaria més a faltar. Amb ells, l’illa ja no seria deserta.

– Amb qui viatjaries a Nova York? De fet, ja hi vaig viatjar, a Nova York i una part dels Estats Units, i ho vaig fer amb la Maria, la meva parella. L’estiu del 2017. Va ser un viatge inoblidable. Hi tornaria.

– Actor/actriu preferit? Actor preferit: Robert de Niro. El Padrino II, Taxi Driver, Toro salvatge… Actriu preferida: Frances McDormand. Arizona baby, Fargo, Tres anuncios en las afueras… No he vist encara Nomadland, la de l’Oscar d’enguany, però estic segur que hi fa una gran interpretació.

-Pel·lícula que recomanaries? Matrix (1999). Avui potser la realitat ha superat aquella ciència ficció, però aleshores ens va obrir la ment als nous mons virtuals i a les modernes formes de control que vindrien.

Authors

, , ,
close

El més recent