Font: Freepik
Font: Freepik

Fet per: Núria Quilez, Emma Fernández, Irune Vela i Maria Eduarda Camargo

El feminisme és un moviment social que té com a objectiu millorar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l’home. Aquest moviment es troba en vigor des de fa moltes dècades i gràcies a manifestacions, declaracions i vagues de fam les dones avui en dia tenim els mateixos drets que els homes en la majoria d’àmbits. Tot i així, queda molt camí per poder arribar a la igualtat completa. 

Les noves generacions són més comprensives en qüestió al moviment, però encara s’hi troben  conductes masclistes en la vida quotidiana, i sobretot a les aules. En molts aspectes, com per exemple comentaris despectius, accions violentes o burles cap a la figura femenina, conductes masclistes en la vida quotidiana, i sobretot a les aules. En alguns centres, moltes noies joves són assetjades sexualment per professors, els nois continuen amb burles d’humor àcid i negre com: “Què em cuinaràs avui?”, un comentari fet per un noi a 4t d’ESO. 

A més a més, la representació de dones als llibres de text utilitzats a classe són gairebé nul·les. Un estudi va concloure que només un 7,5% del personatges cèlebres que apareixen als llibres són dones, i el llibres on apareixen menys referents femenins són en els llibres de Física, Química i en els llibres de Ciències Socials. Llavors, el masclisme a l’escola no sempre s’exerceix de manera directa, sinó també indirectament. És tal la gravetat de la situació, que fins i tot l’hem visscuda nosaltres, qui escrivim aquest article, de primera mà. Per a celebrar el dia de la dona a la ciència, vam acudir a les classes de segon de la ESO per a explicar qui era Marie Curie, i la gran sorpresa va ser que sol una o dues persones sabien que era aquesta gran científica.

Una altra forma d’exercir la misogínia és mitjançant els micromasclismes, potser el més comú que ocorre a l’aula. Un exemple és saludar als o les alumnes en forma masculina d’aquesta manera: “Bon dia a tots” o “Bon dia, nois” sabent que sovint més de la meitat de l’alumnat són noies. I no, aquest ús del masculí no ho fan sols els professors, sinó també les professores. Un exemple personal és el nostre, a la nostra classe som la majoria noies i encara així hi ha professores i professors que és dirigeixen a nosaltres en forma masculina. Està tan normalitzat que ni tan sols, siguent la majoria noies, s’usa el femení.

La societat patriarcal en la qual vivim ha normalitzat aquests comentaris i accions misògines que només són la punta d’un gran iceberg construït d’odi cap a les dones. L’única via que existeix per aconseguir un canvi és l’educació, un sistema que eduqui en igualtat i que no permeti cap discriminació de gènere, un sistema feminista que respecti i recolzi les llibertats de la dona. No és possible imaginar un futur sense feminisme a les aules, perquè sense feminisme no hi ha educació i sense educació no podem fer la nostra revolució.

Redactors Juniors

, , ,
close